Avui passejant per Santcugat he vist una imatge dessoladora, tot i que esperada. He vist amb més ràbia que melanconia com començaven a esbotzar els voltants de les velles casetes rera la via del tren.
Aquestes cases com tots saveu tenen els dies contats.En una d'aquestes cases fa tansols sis mesos , uns quantes ànimes conspiratives i transgressores ens vàrem reunir per començar a conspirar per transgredir la política de la nostra ciutat.
Amb més ràbia que tristesa, recordo com d'allà en va sortir un compromís de tots els que erem allí , la N. , l'A , el Q., l'I.,el G. , la L,, el P. i jo; per seguir i seguir , més enllà de qualsevol dificultat per aconseguir l'assalt definitiu al poder de la nostra ciutat, el poder de canviar les coses de dalt a baix.
Allà on fa tansols uns mesos ens vàrem reunir, ara hi veig amb estupor les màquines que destruirant les belles casetes,destruint una part ben singular de la història i paisatge de la nostra ciutat .
I una part també de la història de tots els que aquell dia erem allí, especialment les nostres companyes, anfitriones i inquilines.
Aquest enderroc, aquests bulldofers que avui he vist , són per mi un simbol d'aques absurd espiral que certifica el camí cap a la boràgina capitalista.
Amb més ràbia que tristesa, veig com unes belles cases , de paisatge especific i singular ,cauen per construir nous edificis, vulgars, iguals a tants de tantes altres ciutats,de qualsevol barri de qualsevol ciutat de qualsevol país del nostre entorn.
Destruint aquesta part de història de la ciutat,es preten insistir en afavorir la més absurda especulació i vulgaritzar el paisatge , creant potser nous barris fantasmals , com els que ja, tristament, van florin per la nostra ciutat.
Amb l'entusiasme i l'optimisme, però en que vam sortir aquell dia , tots els que allí hi erem i amb la força que ens va donar l'esperit que va sorgir de la casa 118 del darrera de les vies del tren, així ara i aquí, amb aquell mateix esperit, he pensat i dic....
....adeu cases,però l'esperit de la conspiració de la casa 118 seguirà contagiant !
Arnau Martorell
Diumenge 30 de Gener 2011
Voldria que s'entenguessin tots els vocables que he fet servir en aquest escrit , en la seva vessant més simbòlica, i així allà on diu conspiratives o transgressió , s'entengués en el seu sentit més democràtic, en el sentit de conspirar cap a la radicalitat democràtica, i transgredir la realitat actual.I allà on diu assalt al poder , entendre-ho com l'intenció certa , sempre per via democràtica, és a dir amb el poder que donen les urnes ,aconseguir per fí la fita d'entrar en el consistori.
ResponEliminaI en fi, si algú en el mal-entès s'hagi pogut sentir ufès , demanar-ne les disculpes.
Arnau, qui vols que es senti ofès ? Sí tens més raó que un sant ! Amb o sense urnes, la victòria és nostra company ! Una abraçada
ResponEliminaAniol (A.)
I quina ràbia més que pena! Núria (N)
ResponElimina