Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 4 de desembre del 2010

Reflexions , socials , polítiques i personals (1)






Ara fa prop d'un any , dia amunt dia avall, vaig entrar a formar part de la CUP de Sant Cugat.Feia temps que en volia fer una reflexió sobre el fet i raons del meu compromís i de les sensacions , col.lectives i individuals  d'aquest primer any. 
Recordo com va coincidir amb els preparatius per la jornada del 13 de desembre , data de la consulta per l'independència a la nostra ciutat, quan vaig contactar per primer cop amb els que ara són els meus companys.Va ser tansols una coincidència més , perquè des del primer instant tenia la certesa de que el pas havia de ser sincer i el compromís ferm , no com un impuls d'un dia o una calorada hivernal.Feia molt de temps que hi pensava i repansava.Tampoc no savia quan m'hi vaig decidir perfí,que aquesta data concidiria amb les eleccions al parlament del Principat. Per això en faré dues lectures diferents,  dues reflexions , una de més personal i una altre d'estrictament política ( que deixaré per més endavant ) .
Jo sempre he  tingut un pensament catalanista i d'esquerres, i com molta gent no apolítica, ens interessava la política però sense implicant-se gaire, creient que en discusions de sobre-taula o participant en certes -i extraordinàries manifestacions -ja n'hi havia prou.
A més contagiats potser per certa influència mediàtica i arrossegats per l'ona de nihilisme i individualisme que s'ha anat apoderant de  la nostra societat, teníem certa recansa en implicant-se en l'acció política.També s'ha de dir que això a més significava per molts de nosaltres un sacrifici , sobretot  en la vida personal ,amb el que tot això implica per tots els que t'envolten ( família, amics, etc ),  que no estàvem disposats a fer.
Potser també pel fet generacional, jo ja prop dels cinquanta anys , que ens va fer viure unes epòques amb experiencies  que ens abocàven majortàriament en moviments contra-culturals.Provinents doncs,  d'una generació on l'activitat  política ,del dia a dia, sempre ha estat molt desprestigiada, en una interpretació , de vegades, bastant simplista, d'un cert anarquisme, que per altra part també cal dir,sempre ha beneficiat i molt  el poder imperant,  a quí el sustenta i a quí el vol mantenir .

Per tot això , ara que ja fa un any d'aquella decisió, d'aquell compromís, us volia fer partíceps a tots , del que vinc dient fa temps a molts dels meus amics :  el balanç no pot ser més positiu,i més gratificant alhora. 

A part del fet més personal i humà ,del bon acolliment que se m'ha donat ,de la falta total de prejudicis en que m'he trobat i del nul dogmatisme ,cal sumari  el fet enriquidor del coneixament d'una nova dinàmica política contraposada a la 'política standar', com és la presa de decisions assemblearies, , que et fa corresponsable i partícep de totes les decisions i que t'implica  en un  grau superior que no pas si fos només una militància d'ovediència cega.

Una presa de posicions igualitària i discutida que trenca amb inútils jerarquies i tòpics, demostrant que unes preses de posicions col.lectives o un sistema assembleari pot molt bé ser tan o més eficaç i seriós que els altres.
També la pràctica de la política periòdica ,l'esforç i treball tenaç que tots els companys , joves i no tan joves, dones i homes , fan desinteressadament, per revertir aquesta injusta -i trista-  realitat social i política que ens envolta, m'han mostrat com d'equivocats estaven tots aquells opinadors , creadors d'opinió en diuen  , que parlen  del desinterès ,desafecció , de la ciutadania per  la política, de jovent apàtic, del treballador egoista que només pensa amb el seu salari o en  com pagar l'hipoteca i arribar afi de més, dels col.lectius aillats i gremials  insolidaris amb les reivindiccions d'altres col.lectius, etc, etc.

Per desmentir a tots aquests opiniadors i, a tots els qui ens voldríen muds i aturats, a tots els que voldrien que ens quedessim a casa ensimismats davant del televisor, amb els seus programes per programar-nos, jo us convido també a tots vosaltres a participar-hi.

Ara tenim un repte: les eleccions al consistori de la nostra ciutat.Tot és possible, tot esta per fer,i res està decidit encara, i entre tots  podem canviar aquesta dinàmica derrotista, de pensament únic liberal  i des d'abaix anar construint una nova realitat, una nova ciutadania, una nova democràcia.

El camí és llarg, però ja ha començat.





















Arnau Martorell
Xòfer de camió i mariner
Valldoreix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada